Aquest any el
nostre grup de Teatre no coordinarà les tradicionals representacions del
Pastorets, ja que aquets seran dirigits per l’Albert Batlle i organitzats directament per la Parròquia.
En Jordi
Ferragut, director dels Pastorets dels tres anys anteriors, ha volgut fer-nos arribar aquestes ratlles:
“Voldria fer arribar el més sincer agraïment a totes les persones que van participar en
aquestes tres temporades dels Pastorets, entre tots es va aconseguir recuperar
aquesta entranyable tradició nadalenca, i que van assolir unes representacions
de molt nivell, dinàmiques i amb ponts d’unió amb la tradició i la modernitat. Tant és així, que van obtenir una magnífica
resposta del públic que va omplir el Centre a vessar, fins a esgotar les
entrades, en tretze representacions consecutives.
Els Pastorets van
ser possibles gràcies a un munt de persones: tramoies, tècnics, fotògrafs, muntadors
de vídeo, directora dels Àngels, director dels dimonis, actrius, actors, cor, ballet,
pianista, maquilladores, coordinadors i col·laboradors. Entre tots es va
construir un gran ambient cooperatiu i amical, que va fer aplaudir i riure a grans i petits. Una pinya molt heterogènia
de gent, d’edats molt diferents que respirava molt bon rotllo, que es
transmetia a l’espectador. En els Pastorets hi va participar tothom que va
voler, no es podia triar paper, però tothom hi tenia cabuda.
Ara cal que
aquella feina no resulti infructuosa, que la nova direcció doni continuïtat a
aquestes representacions tant nostrades. I voldria aprofitar aquestes ratlles
per desitjar-los molta sort, alhora que desmentir el rumor que m’ha arribat, de
que jo no hi volia participar, molt al contrari, em vaig posar a disposició de
la nova direcció per col·laborar i fer el paper o la tasca que es considerés
oportuna. Els nous responsables, amb tot el seu dret, no han cregut necessària
la meva contribució i per això enguany veuré les representacions des del pati
de butaques”
He de dir que per a mi va ser una experiència molt interessant dirigir els Pastorets, cosa que sempre havia volgut fer, almenys una vegada, en tenir l'opurtunitat no vaig saber dir que no, però mai va ser amb la intenció de substituïr ni fer fora a ningú sinó amb esperit de colaboració i de servei. Però també és veritat que va ser una experiència bastant traumàtica per la falta de suport que vaig trobar en les persones que des de feia anys hi venien participant, la qual cosa va ser per mi una sorpresa molt desagradable i totalment inesperada.
ResponElimina